He trobat aquest interessant escrit sobre el GP Monaco de Fórmula 1, aquí el teniu: El de Mònaco pot ser una carrera realment distinta, la més especial del calendari de la Fórmula 1, però per als enginyers el repte segueix sent el mateix: preparar el cotxe per a obtenir el màxim rendiment al llarg del circuit.
Mònaco és el circuit en el qual menys errors et pots permetre del calendari, i treure el màxim partit del R28 en els carrers del Principat requerirà una sèrie de mesures inusuals i la determinació del pilot.
Al tractar-se d'un traçat urbà, l'asfalt sol oferir un nivell d' adherència molt baix al principi del cap de setmana, però per al diumenge, la pista ja conta amb la suficient goma i el seu estat continua evolucionant fins a l'última volta de la carrera.
Altura del cotxe: Els carrers del Principat no semblen presentar cap problema per a un turisme normal, però sí que poden resultar realment dures per a la suspensió d'un Fórmula 1. L'asfalt no només està amb sots, sinó que la pista és molt estreta i pot arribar a ser molt llisquent, sobretot les línies blanques que ordenen el tràfic normal. Per a salvar aquestes variacions de la pista, l'altura dels monoplaces acostuma a pujar-se entre 5 i 7 mil·límetres com norma general.
Suspensió: Per a disposar de la màxima adherència, normalment l'equip uns reglatges en la suspensió més tous del que és habitual. Això ajuda al fet que el cotxe superi millor els sots i els desnivells. L'estat de la pista també obliga al fet que cada roda pugui actuar de forma independent per a superar els sots, així que també se suavitzen les barres de torsió. També cal prestar una especial atenció a l'angle de la suspensió. L'objectiu prioritari és oferir al pilot un cotxe neutral, fàcil de pilotar i que li doni confiança.
Aerodinàmica: Mònaco requereix els nivells de suport aerodinàmic més alts de tota la temporada. Al contrari del que molta gent pensa, el major benefici de la càrrega aerodinàmica no s'obté en les corbes, ja que la majoria d'elles es prenen a una velocitat tan baixa que l'agarri mecànic és el qual cobra major importància. Els majors beneficis de contar amb una alta càrrega aerodinàmica s'obtenen en les frenades i l'acceleració, mantenint el cotxe estable en les corbes i assegurant-se de disposar d'una òptima tracció per a sortir de les corbes.
Angle d'obliqüitat: La famosa forqueta del Grand Hotel és la més tancada de tota la temporada juntament amb la Rascasse. Això requereix contar amb el major angle d' obliqüitat de tot l'any, alguna cosa més del doble que el necessari a Barcelona. El control de tracció i el diferencial s'ajusten per a ajudar al fet que el cotxe pugui girar en acceleració, mentre que també es fan alguns retocs en el triangle de la suspensió per a garantir que l'angle d'oblicuidad és el necessari.
Pneumàtics: Mònaco no és un circuit especialment exigent amb els pneumàtics a causa de que no s'aconsegueixen altes velocitats. Per això, Bridgestone subministrarà als equips els dos composts més tous de la seva gamma (tou i súper tou), el que contribuirà a contar amb una bona tracció en la sortida de les corbes lentes.
Caixa de canvis: S'utilitza una relació de marxes molt curta per a optimitzar l'acceleració i aprofitar al màxim la potència del motor a baixa velocitat. El nombre de canvis de marxa per volta és de 53, amb la qual cosa el total al final de la carrera ascendeix a 4150.
Motor: A primera vista, el de Mònaco podria semblar el circuit menys exigent de la temporada, amb solament el 45% de la volta completada amb l'accelerador a fons. Però les aparences, de vegades, enganyen. Els nombrosos sots de la pista impliquen que el motor pot passar-se de revolucions amb summa facilitat si les rodes perden el contacte amb l'asfalt. Un motor flexible a baix règim i potent a baixes revolucions seran dos factors molt importants a Mònaco.
RSS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada